Pere Casaldàliga (Balsareny, 16 de febrer de 1928) és un dels màxims representants de la teoria de l’alliberament i una figura respectada a l’església del Brasil. Actualment és bisbe emèrit de la prelatura de Sâo Félix do Araguaia, al Mato Grosso del Brasil.
Al país hi va arribar el juliol de 1968, en plena dictadura militar. Havia ingressat en els claretians i havia estat ordenat sacerdot el 1952. Va ser ordenat bisbe de São Felix do Araguaia (Mato Grosso) el 23 d’octubre de 1971. El seu compromís cristià amb els més pobres va quedar clar en la seva primera carta pastoral, “Una Iglesia de la Amazonia en conflicto con el latifundio y la marginación social”.
La figura de Casaldàliga va transcendir, des de molt aviat, els límits de la seva diòcesi, ja que dom Pedro, tal com l’anomenen, va contribuir decisivament a la fundació de dues entitats claus en la història de l’Església brasilera: la “Comisión de Pastoral de la Tierra” (CPT) i el “Consejo Indigenista Misionero” (CIMI), organismes bàsics per entendre la lluita a favor de la Reforma Agrària i del respecte als pobles indígenes brasilers.
Les seves causes i la seva trajectòria exemplar al costat dels més desfavorits li han valgut diversos reconeixements com el de ser candidat a Premi Nobel de la Pau (1992) o el Premi Internacional Catalunya http://www.gencat.net/pic/cat/anteriors.htm (2006), que el llavors president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall va anar-li a entregar.
La seva coherència també li ha comportant amenaces de mort, intents d’expulsió del país i pressions del Vaticà. Per exemple, no va poder deixar Sâo Félix per assistir a l’enterrament de la seva mare: s’arriscava a que la dictadura brasilera no el deixés tornar…
Tot i estar cada vegada més afectat pel Parkinson segueix llegint, escrivint, celebrant misses i rebent amb entusiasme els que el visiten.
Les tensions que ha viscut no li han robat la pau. Potser, perquè mai ha deixat de ser un contemplatiu, un poeta que resa i lluita.