Paraules d’en Pere Casaldàliga amb motiu de la sisena edició del Clam

Benvolgut Valentí i tota la tribu del Clam,

És clar que m'uneixo a la "nostra" festa, recolzant tot el procés del Premi, un any més.

Heu triat un tema de màxima urgència, "Les crisis alimentàries" i el "Negoci de la Salut". La famosa crisi mundial que estem passant, fa oblidar la crisi crònica, mortal, que milions de persones arreu del Món viuen pagant amb la pròpia vida. El peruà Gustavo Gutiérrez, un dels capdavanters de la Teologia de l'Alliberament, pregunta en un llibre: "On dormiran els pobres aquesta nit?". S'ha de fer una altra pregunta, encara més dramàtica: "Què menjaran els pobres avui?". Jo he repetit que "tot és relatiu fora de Déu i la fam". I són milions els nostres germans i germanes d'Humanitat que moren de fam cada dia. Hem d'alçar la veu, fer un clam radical, contestar un sistema que sobreviu matant.

La revolució social i econòmica, i de consciència i compromís, és sobretot una manca de humanitat, unes estructures de lucre sense entranyes i una passivitat homicida per part de qui podria respondre adequadament a aquesta crisi major.

Agraeixo la participació de l'amic Federico Mayor Zaragoza i us agraeixo que em permeteu sentir-me de la tribu del Clam, fent pont d'intersolidaritat entre Navarcles i São Félix do Araguaia.

Una forta abraçada i la pau del Déu de la vida.

Pere Casaldàliga

Entrevista a Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de São Félix d’Araguaia (Brasil), amb motiu de la cinquena edició del Clam.

“Llatinoamèrica només es pot salvar si ho fa ‘continentalment’”

Pere Casaldàliga dóna nom al Premi que cada any serveix al festival per reconèixer les millors iniciatives en el camp de la solidaritat. El bisbe balsarenyenc ha fet de la seva causa a São Félix d’Araguaia una referència a nivell global. A cada edició el Clam s’hi ha posat en contacte per preguntar-li per la temàtica del festival. Aquest cop ho fem a través d’una breu entrevista.

- Pere, felicitats pels 80 anys!
- Gràcies! El meu agraïment és per a vosaltres i per aquest festival tan solidari com actual i, fins i tot, original.

- Aquest any la temàtica del festival és el present i futur de Llatinoamèrica. Vostè que es considerà llatinoamericà, com veu la situació actual?
- La nostra Amèrica és una comunitat de pobles. Llatinoamèrica només es pot salvar si ho fa “continentalment”, tots junts. Incloent, també, és clar, les illes.

- Hi ha vincles comuns?
- Sí, formem part d’una mateixa història de pobles primigenis, d’invasions conquistadores, d’oligarquies i d’exèrcits sotmesos (per interès). També d’aixecaments i de martiris. El millor de tot és que, abans i després de qualsevol política, ens sentim una pàtria comuna i gran.

- L’altra temàtica que aborda el Clam aquest any és la prostitució i el comerç sexual. Creu que és un problema permanent?
- Sant Agustí deia que la prostitució és el comerç més antic de la humanitat. I, desgraciadament, és així. Avui en dia, de totes maneres, s’ha radicalitzat i, fins i tot, internacionalitzat. De la prostitució adolescent i infantil, també s’ha fet negoci, turisme. Hi ha una permissivitat que és una pura infàmia. I en això hi ha implicacions “oficials”, moltes vegades. Això no treu que hàgim de revalorar el sexe i que hàgim de cultivar, clamar, conviure el veritable amor en totes les facetes i estaments de la vida.

- Un desig per al festival?
- La meva opinió sobre el festival i el premi de Navarcles és de sincer agraïment i d’una alegre sorpresa. Estic admirat de veure com uns quants somniadors poden agitar les inèrcies i convocar a la solidaritat.

Les paraules d’en Pere Casaldàliga amb motiu de la tercera edició del Clam.