| |
 |
| |
 |
| |
|
|
Es mor el nobel portuguès José Saramago
La mort del premi Nobel de literatura José Saramago, el divendres 18 de juny, ha consternat els amants de la literatura i els defensors dels valors democràtics, una lluita solidària identificada també amb el Clam.
El festival internacional de cinema solidari de Navarcles va gaudir en la seva tercera edició, l’any 2006, de la presència del literat. Saramago va fer entrega del Premi Pere Casaldàliga a la ONG ACSUR-Las Segovias.
El Clam vol destacar la pèrdua d’una personalitat important per la societat actual pels valors que defensava, ja que, de fet, va estar compromès fins a l’últim moment defensant causes com les de l’activista saharauí Aminatu Haidar, que va estar en vaga de fam perquè les autoritats marroquines li impedien el retorn al seu país, i el jutge Baltasar Garzón, suspès per investigar els crims del franquisme.
Et durem sempre en el record, amic i mestre.
|
|
|
|
|
Traspàs de Jose Maria Nunes
Ens ha deixat un amic, el director Jose Maria Nunes, amic del Clam de la primera edició del nostre festival.
Podríem dir que amb la mort de Jose Maria Nunes desapareix l’últim dels cineastes independents establerts a Catalunya. Si no l’últim, sí el més decisiu, més combatiu,i més radical, des que es va enquadrar a les files de l’Escola de Barcelona, a mitjans dels 60.
Generós en el tracte i valent en la seva forma de practicar el cine, estava vivint una etapa de moltíssima activitat i reconeixement als seus 80 anys. S’acaba d’estrenar la seva última pel•lícula, Res publica, i el 4 de març passat el president de la República portuguesa, Cavaco Silva, el va distingir com a Gran Oficial de l’Orde Militar de l’Espasa de Santiago de la Cultura.
Seguia al peu del canó com a millor exponent d’un cine combatiu a la recerca de la llibertat que va viure com a persona.
Nascut a la localitat portuguesa de Faro, el 2 de febrer del 1930, Nunes va arribar amb la seva família a Barcelona el 1946. Instal•lat en una barraca de Montjuïc, va treballar en la construcció i en una botiga de fotografia, però tenia clar que la seva meta era el cine.
Va formar part de l’Escola de Barcelona i quan l’efervescència d’aquell moviment va desaparèixer, va seguir realitzant cintes independents, gairebé avantguardistes, llibertàries i experimentals.
Jose et trobarem a faltar...
|
|
Valentí Oliveras
|
|
|
Premiats del setè concurs de curts Clam’10
Diumenge 7 de març ha tingut lloc la clausura del Clam amb la tradicional entrega de premis als curtmetratges guanyadors. Enguany els premiats han estat: el primer premi del Jurat, valorat en 1.000 euros, ha estat pel curtmetratge Els anys del silenci de Marcel Leal. El treball està ambientat en la postguerra a Barcelona i segons paraules del director, que ha estat present en l’acte, “vol ser un homenatge als personatges anònims que hi ha darrera dels fets històrics i que no surten als llibres històrics”.
El segon premi del Jurat, valorat en 500 euros, ha recaigut en Iván Hermes pel curtmetratge Disminuir el paso. Finalment, el tercer premi del Jurat, valorat en 300 euros, i el premi del públic ha estat per Nani Matos i el curtmetratge Dies Dei. Matos, que també ha assistit a la clausura, ha dit que aquest guardó és “un reconeixement al treball, l’esforç i la il•lusió de tot un equip”.
L’acte va comptar amb la presència del vicepresident del col•legi de directors de Catalunya i membre de l’acadèmia de cinema en català, Santiago Lapeira, que va comprometre’s “a treballar amb el Clam per fer aquest festival més gran, perquè sigui un certamen de referència de la temàtica que tracta”.
|
|
|
|
|
|
