“Els artistes han de tenir responsabilitat i parlar dels problemes socials” La cineasta turca Yesim Ustaoglu ha destacat al llarg de la seva carrera cinematogràfica per reflectir els problemes socials del seu país. El seu últim treball, La Caja de Pandora, n’és un clar exemple, que més enllà de les realitats internes de Turquia, reflecteix la incomunicació que pateix la societat actual. Qualificada com a millor pel·lícula amb la Conxa d’Or pel festival de Sant Sebastià, La Caja de Pandora es va projectar dissabte al Clam de Navarcles. El Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles aposta per un tipus de cinema compromès. Troba que el cinema és un mitjà útil per parlar de fets compromesos socialment? Crec que el cinema i l’art han de tenir impacte, en el sentit que han d’arribar a la gent. Els artistes han de tenir una mena de responsabilitat a l’hora de parlar de problemes socials. Han de donar una visió personal basada en la realitat dels fets. Crec que el cinema expressa aquesta dualitat de mirades i s’ha de llegir en els dos sentits. I és possible modificar aquestes realitats socials? Crec que sí i ho mostro en els meus treballs. Ha guanyat diferents premis al llarg de la seva carrera cinematogràfica, com el de millor pel·lícula europea el Festival de Berlín amb Viaje hacia el sol i el de millor film amb La Caja de Pandora a Sant Sebastià. Aquests premis li faciliten poder fer un tipus de cinema més personal? És difícil de dir. Els premis faciliten arribar a una major audiència arreu del món i ser millor reconeguda. És clar que per a crear un nou film es requereix d’un gran esforç i d’una gran responsabilitat, però no pots obviar que tot això, tot el que has fet, està darrera teu. Llavors, en rebre aquests premis tens més responsabilitat encara. Has de crear alguna cosa millor, més personal. En aquest sentit, què ha suposat per a vostè guanyar La Conxa d’or? Com he dit, és un premi d’un festival molt delicat i important. M’adono que els meus films arriben a més països que abans d’assolir aquest premi. Per exemple, ha permès arribar a un nivell més profund a l’estat espanyol, però també en països de parla espanyola com a llatinoamèrica i això és molt important per a mi. Ens pot parlar una mica de la temàtica de La Caja de Pandora? Parla de les diferències entre diferents generacions i és una contribució per poder veure els contrastos de la societat. També mostra les consciències compromeses i les memòries que han conformat la nostra realitat. Probablement ofereix una lectura molt universal a través d’històries que mostren la condició humana, com es pot veure seguint la història de la protagonista, una dona que pateix alzheimer. Què li sembla que aquest film es pugui veure aquest cap de setmana a Sant Sebastià i a Navarcles? Crec que està molt bé, és molt important compartir històries com aquestes. El món s’ha d’enfrontar als seus propis problemes i la gent ha entrat en aquest relat. Són històries molt locals, però al mateix temps molt universals. Fatih Akin, Nuri Bilge Ceylan... El cinema turc sembla tenir destacats representants internacionals. Quina és la situació actual del cinema al seu país? Tot i que la meva generació inclou noms com aquests, crec que el més important és la nova generació que està venint i que permetrà refrescar la nostra indústria cinematogràfica. Creu que les directores disposen de les mateixes oportunitats que els directors? No sé què dir, perquè no sé quines oportunitats tenen els homes. Tot i això, penso que qualsevol cosa que et proposis fer, siguis home o dona, ho pots aconseguir. Com ha viscut el festival de Sant Sebastián? Crec que el públic d’aquí és molt sensible i espiritual. Et pots sentir molt motivat i connectes ràpidament amb el públic de Sant Sebastià. No és un festival només per a gent professional, sinó que també és pel públic, que mostra el seu interès i respecte vers els directors. Això m’ha commogut molt i he trobat molt bona aquesta connexió amb l’audiència de Sant Sebastià.
Una imatge de Yesmin Ustaoglu durant la gravació d'una de les seves pel·lícules.
 |
