El què s’ha sentit pels passadissos aquest cap de setmana: 

• Fina Sensada, directora i documentalista: “A la República Dominicana hi ha molta pobresa, però l’alegria no la perden mai”. 
•  Ferran Fonseca, cirugià, traumatòleg i ex-president de Metges del Món: “el cinema és l’eina de comunicació més potent que existeix.”

 I doncs? Vosaltres què opineu?

Tenim moltes ganes que algú que assistís a la presentació del documental L’Home del segle XX ens doni la seva opinió.

El clam està gairebé a punt a punt de tancar el primer cap de setmana. Estem molt satisfets de l’acollida i el tret de sortida que ha tingut el festival aquest any. Molta gent i bones pel·lícules!!!

Com per exemple: El día en el que dios se fué de viaje, que el crític Jordi Bordes comentava en aquesta petita resenya:

   
EL DIA EN EL QUE DIOS SE FUE DE VIAJE

Philippe Van Leeuw, un director de fotografia belga, ha debutat com a realitzador amb una de les òperes primes més elogiades del 2009. Es va presentar a la secció Zabaltegi, a la darrera edició de Donostia, i guanyà el Premi Nous Directors.

Son de Manresa i tenen un nom una mica particular:  Inshuti.  

És l’entitat que enguany s’ha emportat el setè premi Pere Casaldàliga. El guardó el lliurarà aquest diumenge a les 12 del matí l’ex president de la Generalitat, Pasqual Maragall.  

Voleu saber-ne més coses?? El més important:  Inshuti treballa des de 1996  per aconseguir sensibilitzar i denunciar  la situació que pateixen les persones que viuen a la zona dels grans llacs d’Àfrica.   

Feu una ullada aquí, on trobareu la informació completa de les seves activitats i del seu historial.

Des d’aquí els felicitem per l’excel·lent feina que realitzen! 

Per cert, que avui també ens destaquen aquí: 

 http://www.concdecine.com/actualidad/noticia/arranca-el-festival-de-cine-solidario-de-navarcles-1781  

Vinga, que demà comença la setena edició del Clam!!!!!

Esteu nerviosos? ;-)

Sobre el documental Flores de Ruanda de David Muñoz López , el crític de cinema Jordi Bordas en deia això: 

“Aquest curtmetratge de vint-i-quatre minuts aprofundeix en les conseqüències del genocidi que sacsejà Ruanda el 1994.

David Muñoz López ens apropa, tretze  anys després de la tragèdia col·lectiva, a la realitat d’una nació que malda per tancar les seves ferides. 

El Ministeri d’Educació i Cultura i el Festival de Cinema  de Ruanda han col·laborat a la gestació d’un testimoni corprenedor i esperançat”. 

El passat diumenge va guanyar el Goya al millor curtmetratge documental i nosaltres el tindrem en projecció gratuïta al festival.

Teniu clar quin dia serà???