Cristina Rota.

Us sona el nom?

Segurament heu vist aquests dies que ha estat premiada amb la medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts. Fa poquets dies varem tenir el privilegi de tenir-la al nostre festival, durant el primer cap de setmana.  

Aprofitant la visita, el periodista Jordi Cumplido  li va fer una entrevista que ens ha passat perquè la pengem al blog.  

Un document de primera mà per constatar (una vegada més) perquè la Cristina Rota es mereixia aquest premi. Una gran dona!  

Quan encara estava a Madrid,  abans de viatjar a Navarcles, la directora Cristina Rota rebia  el passat divendres una trucada que alteraria les seves hores posteriors: havia rebut el Premi Nacional de Belles Arts: “des de que vaig rebre la notícia he rebut un munt de trucades, tot s’ha trasbalsat”.

Rota va rebre la notícia a casa seva però poques hores després  arribava  a Navarcles perquè era convidada d’excepció del Festival de Cinema Solidari de Navarcles, el Clam, que enguany tocava una temàtica que Rota coneix molt bé en les seves carns i en els seus treballs. Era sens dubte, un explosió d’alegria: “Encara no he pensat gaire en tot plegat, però em fa molta il·lusió. Tant el reconeixement del Clam com el premi de Belles Arts són dos guardons que m’agraden perquè reconeixen una tasca recolzada en fins altruïstes que milloren la comunicació entre éssers humans i el món, i que ens fa reflexionar”.

 Però el que més va transcendir de les paraules d’aquesta argentina afincada a Madrid, va ser que “el premi em permet per fi, després de tants anys, sentir-me definitivament d’aquí, molt més d’aquí que de cap altre lloc, com una represaliada amb una història comú amb altres represaliats, que m’he quedat aquí”. Segons Rota, “el primer que vaig fer va ser pensar en els meus fills, i el primer que em va venir al cap va ser els professors del Centre de Creadors (que ella dirigeix) i que el premi és un estímul perquè continuïn treballant en les creacions multidisciplinàries a través de la fusió del teatre, el cinema, la dansa... “.

La qualitat artística de Cristina Rota ens la brinda la concepció que té de l’art, “com a fecundació de noves idees, que obren la ment de l’ésser humà”. De la qualitat humana ens en parlen les darreres paraules de l’entrevista: “després de rebre el premi vaig pensar que no m’he equivocat tant, que ha valgut la pena. Hi ha molta gent anònima que pateix a Amèrica Llatina, a Àfrica, a tantes parts del món, que són víctimes de guerres injustes i il·legitimes, que ni tan sols coneixem... jo sóc una privilegiada, per haver sobreviscut i haver salvat als meus fills per creure en un projecte... i a sobre em premien!”. Cristina Rota trenca a plorar.